4 ratlles

PerMariàngels

Quin és el cost d’una baixa laboral temporal?

Quan una petita empresa pateix la baixa laboral d’un treballador, l’empresari ha d’afrontar unes despeses addicionals que poden posar en risc, fins i tot, la viabilitat econòmica de l’empresa. Amb un cas pràctic ens podem fer una millor idea de quines xifres parlem:

Suposem el cas d’un treballador que cobra 1.000€/mes i que treballa sota l’ampara d’un conveni laboral que garanteix el 100% del sou durant la baixa per incapacitat temporal des del primer dia. Aquest treballador pateix un greu accident fora de l’horari laboral. Es preveu que la durada de la baixa serà de 18 mesos.

Qui paga què en una baixa laboral d’un treballador?

Els primers 15 dies de sou van a càrrec de l’empresa, del 16è al 20è dia, el 40% del sou el paga l’empresa i el 60% la seguretat social, i a partir del dia 21 i fins al final de la baixa, l’empresa paga el 25% del sou (la seguretat social el 75% restant).

Amb aquestes dades, i tornant al treballador d’abans, el cost per l’empresari seria (pel total dels 18 mesos) de 4.248€: 642€ del primer mes, i 250€ mensuals fins al final de la baixa. A aquest import, s’hi ha d’afegir el cost de substituir a l’empleat de baixa i la cotització a la seguretat social de la persona que està de baixa (que sol representar entre un 31 i un 35% del salari brut mensual). I tot i que es bonifica la seguretat social del treballador contractat per fer la substitució, se l’hi ha de pagar el sou i donar-li la formació corresponent.

Hi ha alguna manera de poder assegurar aquestes despeses?

Doncs si! El mercat assegurador ofereix alguns productes per poder assegurar la baixa dels empleats de l’empresa. Són els productes anomenats de baixa per ILT o per Incapacitat Laboral Temporal, que contracten les empreses, assegurant als treballadors que decideixin. Es poden assegurar en diferents modalitats: en forma de renda normal (x€/dia de baixa), en forma de renda baremada (x€ en funció del tipus de malaltia o accidents) i amb diferents tipus de franquícia.

Quins avantatges té per l’empresari el fet de contractar una pòlissa de ILT?

  1. Convertir el cost variable de la baixa d’un treballador en un cost fix (el de la prima de l’assegurança)
  2. S’inclou tan la baixa laboral per malaltia comuna o professional com la d’accident laboral o no laboral
  3. Si es contracta la renda baremada, la indemnització es rep en el moment de diagnosticar-se la malaltia o patir l’accident, independentment dels dies que s’estigui de baixa
  4. En cas de baixa per malaltia professional o accident laboral, l’excedent és del 100% de la indemnització, ja que en aquest cas, la mútua laboral o la seguretat social se’n fan càrrec al 100%
  5. Les primes pagades són deduibles fiscalment
  6. Les indemnitzacions no ténen repercusió a la base imposable de l’empresa

Un cas pràctic

Suposem que l’empresari del treballador del principi, va contractar una assegurança de ILT de renda baremada de 20€/dia sense franquícia. Quina indemnització rebria l’empresari?

20€/dia * 547 dies = 10.940€

I quin cost pot tenir per l’empresari, aquesta assegurança?

El preu varia en funció de l’activitat que realitzi el treballador, l’edat que tingui, el tipus d’indemnització i l’import i l’existència o no de franquícies. En tot cas però, suposant un treballador de 40 anys, amb una feina altament qualificada de torner-fresador, i una indemnització sense franquícia de 20€ al dia, baremada, durant un màxim de 547 dies (18 mesos) el cost per l’empresa seria de 32€/mes.

 

 

 

PerMariàngels

Quins cotxes són els més assegurats?

El sector assegurador ofereix una quantitat molt gran de dades estadístiques, les quals serveixen a les mateixes companyies per prendre decisions sobre les primes (el preu de les assegurances), la sinistralitat o la composició de la seva cartera de clients.

En aquest sentit, UNESPA, que és la patronal del sector assegurador, periòdicament realitza informes sobre aquestes dades estadístiques. Recentment, ha publicat l’informe “Y tu, ¿qué conduces?”, on analitza les marques i els models dels vehicles assegurats, i extreu conclusions sobre els conductors, i les seves preferències segons l’edat, el sexe o el territori.

La primera conclusió de l’informe és que la marca de cotxe més assegurada tant per homes com per dones és RENAULT, seguida de CITROEN i SEAT.

El model de cotxe que condueixen més homes és el RENAULT MÉGANE, seguit pel SEAT IBIZA i el VOLKSWAGEN GOLF. En el cas de les dones, el més conduït és el SEAT IBIZA, seguit del RENAULT MÉGANE i del RENAULT CLIO.

Ara bé, quina és la marca de cotxe preferida per les dones (és a dir, la marca que asseguren més dones sobre el total)? Doncs MINI, seguida de DAEWOO i CHEVROLET-GM. Pel contrari, la marca més assegurada pels homes és MERCEDES, seguida de BMW i MITSUBISHI.

Per models, el més “femení” és el NISSAN MICRA, seguit del TOYOTA YARIS i el VOLKSWAGEN POLO, mentre que en el primer lloc dels cotxes “masculins” hi trobem el RENAULT LAGUNA, seguit del FORD MONDEO i del VOLKSWAGEN PASSAT. Una dada curiosa, el model més neutre (l’últim de la llista tant per homes com per dones) és el OPEL CORSA.

Per territoris, les marques més assegurades a Catalunya són SEAT en primer lloc, seguida de CITROËN, RENAULT, VOLKSWAGEN i PEUGEOT.

PerMariàngels

Quin és el sinistre a la llar més freqüent?

Segons UNESPA, que és la patronal del sector assegurador espanyol, el sinistre que passa més sovint a les llars és la de les goteres que, d’acord dades estadístiques, sol passar un cop cada nou anys. El següent més freqüent és el de trencament de vidres, que passa cada 16 anys. I el que passa menys sovint és l’averia elèctrica, que passa només, un cop cada 27 anys de mitjana.

En tot cas, si casa teva té més de 9 anys, és recomanable que revisis la seva impermeabilització, perquè només un bon manteniment de l’edifici pot evitar aquests tipus de sinistres. És molt important detectar les goteres a temps per prevenir mals majors: les filtracions poden provocar el despreniment de la pintura de les parets, l’oxidació de canonades i fins i tot curtcircuits. Per tot això, cal estar al cas i en la mesura del possible, mantenir una bona impermeabilització de l’edifici, revisant periòdicament la teulada i renovant cada 2-3 anys la pintura impermeabilitzant exterior.

Un altre espai de la llar on és habitual detectar problemes d’aigua és el lavabo. Per evitar-los és fonamental que l’espai disposi d’una bona ventilació, i que les juntes de la banyera i la dutxa estiguin correctament posades. Si malgrat això, detectem goteres o filtracions, cal reparar-les el més aviat possible, per evitar que la humitat baixi per la paret i aixequi les rajoles.

Tenir una bona pòlissa de la llar no evitarà que patiu goteres. Però en cas de que, malgrat totes les precaucions, acabeu patint-les, disposar d’una bona assegurança us evitarà despeses majors.

 

 

 

PerMariàngels

Per què contractar una assegurança amb un corredor/a?

Els corredors/es d’assegurances som mediadors qualificats que col·laborem amb les companyies asseguradores per distribuir assegurances. Contractar una assegurança intermediada per un corredor/a aporta molts avantatges:

  1. Professionalitat. Tenim un alt coneixement de la matèria. Estem capacitats i formats d’acord amb una legislació molt exigent i complerta per atendre les necessitats concretes de cada assegurat.
  2. Assessorament individualitzat i personalitzat. La funció del corredor no s’acaba amb la formalització del contracte, sinó que continua durant la vigència de la pòlissa, assessorant. El tracte individual i personalitzat aporta confiança, element clau en la gestió del contracte, que ofereix al consumidor la màxima seguretat
  3. Gestió eficaç i servei post-venda. El corredor ajuda a l’assegurat en la tramitació dels seus sinistres, agilitzant el tràmit i aportant tots els arguments tècnics necessaris per tal de prestar el millor servei.
  4. Servei sense cost afegit per l’assegurat. Els corredors rebem els nostres ingressos de les companyies asseguradores. El nostre servei no afegeix cap cost extra a l’assegurat.
  5. Rigor i transparència. El corredor d’assegurances està obligat a tenir la qualifiació professional i fins i tot, depenent del tipus de feina que faci, a seguir un determinat nombre d’hores anuals de formació. Tot això està regulat en la llei 26/2006 del 17 de juliol. A més a més, estem degudament registrats en un fitxer públic a la DGSFP

 

PerMariàngels

Què passa amb les pensions?

Quina és la situació actual?

Segons una notícia publicada a la CCMA el passat més de juliol, l’FMI assegurava que la recuperació de l’economia espanyola es mantenia ferma (pronosticava un creixament del 3,1%), però també recordava que hi havia reptes importants pendents de resoldre: un índex d’atur massa elevat, una productivitat menor que en d’altres països i un envelliment de la població que cada vegada crea pressions fiscals més grans.

Aquest últim punt (el de l’envelliment) lliga amb el que el FMI opina sobre les pensions. Tot i que afirmava que les reformes del sistema de pensions del 2011 i del 2013 van assegurar l’estabilitat del sistema, aquest estiu també reconeixia que per a poder mantenir el sistema sostenible i socialment acceptable, calien mesures com ara prolongar la vida laboral i que els jubilats, per tant, comencin a cobrar més tard la pensió.

La notícia acabava amb la recomanació de l’FMI de que els ciutadans subscriguin plans de pensió privats, perquè reconeix que el seu poder adquisitiu minvarà amb el temps.

Fa tot just un parell de dies, el diari El País, es feia ressò de que el Fons de Reserva per a les pensions disposava només de 8.095 milions d’euros, davant dels 66.815 que va arribar a acumular fins al 2011. L’article seguia també dient que a finals del 2017 el forat de les pensions representaria aproximadament la meitat de tot el dèficit de l’Estat i que segons la seva opinió, seria el principal repte pressupostari d’aquest mandat.

Tenint en compte que en els propers anys es començarà a jubilar la generació del baby boom, aquesta reforma es fa encara més imprescindible, sobretot perquè la despesa serà més gran i per tant, faran falta més ingressos. És per això, que davant d’aquesta situació, els partits polítics i els agents socials tenen la responsabilitat d’afrontar una reforma del sistema de pensions que, entre altres aspectes, busqui incrementar els ingressos. I això passa, inevitablement, per allargar l’edat de jubilació.

En resum, ens jubilarem més tard i cobrarem una pensió més baixa.

Com puc afrontar aquesta situació?

Seguint les indicacions del FMI, el més recomanable és que cadascú formalitzi el seu propi pla de pensions, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que de ben segur tindrem quan ens jubilem els que som de la generació del baby boom, és a dir, nascuts a finals dels 60 i principis dels 70’s.

Quan haig de contractar el meu Pla de Pensions?

Si encara no el tens, contracta’l quan abans millor. I fes-hi aportacions periòdicament, a poder ser mensualment. Com que parlem d’estalvi a llarg termini (15-20 anys), estalviar de mica en mica és més fàcil, no costa tant.

Quins instruments tinc per estalviar de cara a la jubilació?

Els més coneguts són els Plans de Pensions, distribuits principalment a través d’entitats bancàries (PP), però també hi ha els Plans de Pensions Assegurats (PPA) i els Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIAS). Aquests últims distribuits principalment a través d’entitats asseguradores. Tots aquests instruments tenen avantatges fiscals en les aportacions (PP, PPA) o en el moment d’obtenir els rendiments (PIAS).

Quina és la principal diferència entre un PP i un PPA?

Els PP inverteixen les primes en fons de renda variable, mentre que els PPA, a part d’invertir en fons de renda variable, asseguren el capital invertit. En els PPA, el client no assumeix cap risc.

PerMariàngels

Què hem de tenir en compte a l’hora de contractar una assegurança de salut?

Un 25% de la població de Catalunya opta per a la utilització de la medicina privada. Més de 6.000 metges hi presten els seus serveis.

A la medicina privada, els pacients hi poden accedir directament o bé a través d’una mútua o d’una companyia d’assegurances.

Hi ha un ampli ventall de pòlisses de salut per poder escollir la que més s’adapti a les nostres necessitats.

Podem escollir si volem una pòlissa de serveis ambulatoris (amb visites a especialistes i mitjans de diagnosi) o bé volem una pòlissa de serveis complerts(on s’hi inclou, a més a més, l’hospitalització). El fet de triar una o l’altra dependrà de l’ús que solem fer dels serveis mèdics. Si volem poder accedir ràpid als especialistes, però confiem en la seguretat social per a operacions, i no ens importa compartir habitació, aleshores triarem una pòlissa de serveis ambulatoris. Si pel contrari, preferim ser operats ràpidament i gaudir d’una habitació individual, aleshores triarem una pòlissa de serveis complerts.

Un altre aspecte que hem de tenir en compte, és si estem disposats a pagar un “copagament” pels serveis prestats, amb l’ànim de pagar una prima mensual més reduïda. Si utilitzem poc els serveis mèdics, segurament serà més econòmic pagar un copagament (que pot ser reduït o ampli). En canvi, si fem un ús intensiu dels serveis de la companyia, sortirà més a compte escollir una pòlissa sense copagaments.

Avui en dia, hi ha companyies que ofereixen productes a low-cost, però amb un quadre mèdic “reduït”, en el qual no s’hi inclouen centres o metges de referència. Abans de contractar la pòlissa, cal informar-nos molt bé de les clíniques, metges i dels centres hospitalaris de referència del producte que volem comprar.

I per acabar, és important saber com s’incrementa anualment la prima. És a dir, si el producte es tarifica per trams d’edat, si es tarifica per edats, si s’està dins d’un col·lectiu…

Per tots aquests motius, és molt recomanable assessorar-se bé abans de decidir-se per un producte o un altre. 

PerMariàngels

Realment necessito una assegurança de vida?

Segur que t’has fet aquesta pregunta com a mínim una vegada. I és que moltes vegades vinculem l’assegurança de vida només per si tenim un prestec personal o hipotecari. Doncs bé, hi ha més raons (tan o més importants) que argumenten la conveniència de contractar una assegurança de vida. Per posar alguns exemples:

Si a la teva unitat familiar, els ingressos depenen únicament (o en major part) d’un únic membre, és  molt important protegir-los correctament. Pensa què passaria si per causa d’un accident o d’una malaltia, aquesta persona no pugués continuar treballant. Es podria mantenir el ritme actual de vida amb un subsidi?

Si per altra banda, ets un treballador/a autònom, amb més raó has de tenir una bona assegurança de vida, com a mínim que asseguri la invalidesa permanent total (professional), perquè si per qualsevol causa, no pots continuar treballar, com et guanyaras la vida?

Potser en el teu cas no tens responsabilitats familiars. Doncs bé, una assegurança de vida no només cobreix els riscos de defunció. Es pot assegurar també la cobertura d’invalidesa permanent absoluta, finsi tot per accident. A més a més, avui en dia, moltes companyies inclouen cobertures addicionals, com ara l’avançament de capital en cas de malaltia greu (càncer, cardiopaties severes, malalties degeneratives, transplantaments…), l’accés a una segona opinió mèdica, les despeses d’enterrament, etc… El propi assegurat pot cobrar les prestacions d’una assegurança de vida i fer-les servir per adaptar-se a les noves circumstàncies.

Però quan realment és imprescindible contractar una assegurança de vida és en el cas de que siguis titular d’un préstec personal o d’una hipoteca. Només cal pensar, per un moment, què passaria si no puguessis tornar a treballar… Com es pagaria la hipoteca o el préstec del cotxe? És molt més fàcil i econòmic liquidar un préstec amb el capital assegurat, que no pas negociar amb el banc el deute pendent. T’ho asseguro.

Com deia un bon amic, l’assegurança de vida és la única que fas pensant en els qui més estimes.

Després de tots aquests arguments, encara penses que no necessites una assegurança de vida? Si et sents responsable dels teus, si penses en el seu futur, si vols viure tranquil/l·la et convé contractar una bona assegurança de vida. Pels teus i per tu.

PerMariàngels

Vivim en comunitat

A l’article d’aquest mes vull fer especial èmfasi en les assegurances per a comunitats de propietaris: Són obligatòries? Per què necessita una assegurança, una comunitat de propietaris? Què cobreixen aquestes pòlisses?

En primer lloc, cal dir que a diferència d’altres comunitats, a Catalunya les assegurances de comunitats de propietaris (o edificis d’habitatges) no són obligatòries per llei. Però tot i que no són obligatòries, si que són molt recomanables de contractar, sobretot quan pensem en danys que es poden causar a tercers.

Si bé és veritat que molts dels propietaris d’un habitatge, solen tenir la seva pròpia assegurança de la llar, pot passar que alguns dels propietaris de la finca no la tinguin, o que fins i tot, en cas de tenir-la, aquesta no cobreixi la part de copropietat de l’edifici dels propietaris individuals. Així doncs, un dels principals arguments per a la contractació, és el de dotar de total cobertura a la finca.

Quins són els principals sinistres amb els que es pot trobar una comunitat de propietaris? Segons la Memoria Social del Seguro del 2016 editat per la Asociación Empresarial del Seguro (Unespa), els sinistres de danys per aigua són la principal causa d’indemnització (tant en nombre com en cost), seguit dels sinistres causats per fenòmens atmosfèrics. Els edificis d’habitatges solen tenir una mitja d’un sinistre d’aigua cada any, i d’un sinistre causat per fenòmens atmosfèrics, cada 4. Altres sinistres menys freqüents són els de Responsabilitat Civil o els de trencament de vidres. Malgrat que pot semblar que la freqüència no és elevada, aquests incidents poden suposar una important derrama econòmica per els membres de la comunitat de propietaris. El fet de tenir contractada una pòlissa d’assegurances permet donar tranquil·litat als veïns en cas de patir un accident d’aquest tipus.

Avui en dia, les pòlisses de comunitats de veïns, a part de donar cobertura als riscos que hem esmentat al paràgraf anterior, afegeixen altres serveis addicionals com ara el desembussament preventiu de canonades comunes, la reclamació de quotes impagades o fins i tot l’avançament de quotes comunitàries.

En funció del tipus de comunitat, es pot contractar la pòlissa incloent només les parts comunes de l’edifici o si cal, incloent les parts privatives.

A MCP Assegurances tenim un ventall molt ampli de productes i companyies, que ens ofereixen solucions a mida de cada comunitat.

PerMariàngels

Atreveix-te a invertir

Amb els tipus d’interès actuals fregant el zero, és el moment de replantejar-nos quines opcions d’inversió tenim.

Abans, les inversions segures proporcionaven interessos sòlids. Avui en dia, amb els comptes corrents d’estalvi, els diposits a termini fix o els títols de renda fixa, no s’arriba gaire lluny. Només es poden aconseguir rendiments més elevats si s’està disposat a assumir més riscos.

Però si ho invertim tot a una sola carta, pot ser que el valor de la inversió varii tant cap amunt com cap avall, i pot donar-se el cas en què no recuperem tots els diners invertits.

La clau doncs, està en diversificar: incorporar noves opcions d’inversió per incrementar la rendibilitat esperada. Però invertir en diferents actius pot arribar a ser molt complicat per a un inversor particular: desconeixem quins són els actius més rentables, fins i tot pot ser que no hi tinguem accés, pot resultar car (a vegades es demana un import mínim per invertir en un determinat actiu), i pot ser que no disposem del temps necessari per fer totes aquestes gestions.

Per evitar tots aquests inconvenients, una molt bona manera de diversificar les nostres inversions és a través de les assegurances anomenades UNIT LINKED. Aquestes, són un tipus d’assegurança de vida, en la que les primes s’inverteixen en diferents fons d’inversió, de manera que s’aprofita l’evolució dels mercats bursàtils de tot el món. És com una “cistella de fons”, en la que tries els fons que més et convenen. En aquesta assegurança, és el prenedor qui assumeix el risc de les seves inversions, ja que com hem dit, aquestes es vinculen a fons d’inversió que són escollits en funció del seu perfil o la seva voluntat, sempre dins del ventall ofert per la companyia asseguradora.

En aquest tipus d’assegurança, l’assegurat pot modificar la composició de la seva cartera sempre que les condicions de mercat variin o vulgui modificar el seu perfil de risc. Amb l’avantatge de que els canvis entre fons no suposen cap tipus de tributació o penalització. A més a més, són productes totalment líquids, ja que es poden rescatar normalment a partir del primer mes, sense despeses addicionals. A més a més, es garanteix una cobertura en cas de defunció de l’assegurat.

En un entorn d’inversió tan complicat com l’actual, és molt important comptar amb companyies en les que s’hi pugui confiar, i que tinguin experiència en la gestió d’actius de tot tipus.

Si voleu obtenir una millor rendibilitat pels vostres estalvis, a MCP us ajudarem a escollir l’opció que més us convingui, sempre de la ma de les companyies expertes en aquest tipus de producte.

PerMariàngels

La teva botiga és la teva vida, protegeix-la bé!!!

Si tens un negoci, no assumeixis més riscos del compte. Preocupa’t només dels teus clients i deixa la resta en bones mans.

L’assegurança de comerç és un producte que s’adapta perfectament a les necessitats de cada negoci, permetent d’escollir les cobertures més addients a cada activitat.

Normalment, les pòlisses multirrisc de comerç, s’estructuren a partir d’unes cobertures bàsiques (incendi, extensius…) a les que s’hi poden afegir unes cobertures optatives (danys per aigua, robatori, responsabilitat civil, danys elèctrics, trencament de vidres, pèrdua de beneficis, danys estètics, deteriorament d’aliments refrigerats i/o congelats…). A partir d’aquí, cadascú ha de valorar quines cobertures necessita en funció de la seva activitat, així com també conèixer i valorar quines limitacions, exclusions i franquícies aplica la companyia.

Però tan important o més que determinar les cobertures que necessitem, és valorar correctament el continent i el contingut del nostre negoci. Si som els propietaris del local, haurem de valorar el continent a preu de reconstrucció (normalment entre uns 600-700 euros el m2). Si en som llogaters, podem assegurar el continent amb un primer risc per l’import de les reformes que hi hem hagut de fer. Pel què fa al contingut, caldrà valorar separadament el mobiliari, la maquinària i equips electrònics i les existències. Tot això ho haurem de valorar a valor de mercat o reposició.

A MCP Corredora d’Assegurances t’assessorem i t’ajudem a trobar l’assegurança de comerç que s’adapti millor a les teves necessitats, al preu més competitiu.Preocupa’t només d’atendre als teus clients. De la resta, ens n’ocupem nosaltres!