La definició la trobem al primer article de la llei que actualment regula aquesta activitat, que és la llei 50/80 del 8 d’octubre del Contrato de Seguro:
“El contracte d’assegurança és aquell pel qual l’assegurador s’obliga, mitjançant el pagament d’una prima, i en el cas de que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, mitjançant els limits pactats, el dany produit a l’assegurat o bé a satisfer un capital, una renda o d’altres prestacions convingudes”
Un contracte d’assegurança es caracteritza per ser:
Aleatori, perquè en el moment de celebrar-se el contracte, cap de les dues parts coneix quines conseqüències econòmiques tindrà
Bilateral, perquè existeixen obligacions i drets per les dues parts intervinents
Onerós, perquè existeixen obligacions econòmiques per les dues parts: l’assegurat té l’obligació de pagar la prima i la companyia d’abonar les quantitats pactades en cas de produïr-se el risc assegurat
D’adhesió, perquè l’assegurat accepta expressament les condicions del contracte establert per la companyia asseguradora. Això no implica que l’assegurador adopti una posició dominant, sinó que la llei preveu que en cas de que una clàusula resulti confusa, sempre s’haurà d’interpretar de manera més beneficiosa per l’assegurat
De tracte successiu, perquè la relació contractual es perllonga en el temps
De bona fe, perquè es basa en la relació de mútua confiança entre les dues parts
El què determina el tipus d’assegurança és el risc que es vol assegurar. I en funció d’això, s’estableixen normalment dos grans grups d’assegurances:
Dins les assegurances de danys trobem:
Pel què fa a les assegurances personals, es poden dividir entre: