4 ratlles

PerMariàngels

Carrega el mòbil amb seguretat

Fa pocs dies va aparèixer la notícia d’un incendi en un domicili de Valladolid, provocat per un telèfon mòbil que s’estava carregant.

Aprofitant aquesta terrible informació, aprofito per recordar-vos alguns consells importants que hauriem de tenir en compte per evitar situacions com la del pis de Valladolid:

  1. Desendollar sempre el carregador si no està carregant el mòbil.
  2. No deixar el mòbil (carregant-se o no) sobre el sofà, el llit o qualsevol altre lloc que sigui d’un material que pugui cremar fàcilment, ja que la bateria del mòbil pot inflar-se i explotar, provocant un incendi.
  3. Utilitzar carregadors de marques homologades. Els carregadors barats sovint no passen controls de qualitat, i poden provocar alguna espurna elèctrica durant el seu funcionament, o sobre-escalfar la bateria.
  4. Desendollar el mòbil quan la bateria estigui carregada al 100%
  5. No utilitzar el mòbil mentre s’estigui carregant, perquè es sobrecarrega i es pot fer malbé la bateria.
  6. No carregar ni deixar el mòbil al sol, especialment a l’estiu, ja que la bateria es pot sobreescalfar i explotar.
  7. Tancar sempre les aplicacions del mòbil que no s’utilitzin.

En tot cas, sempre que detectem un incendi, és molt important avisar al 112 el més aviat possible.

(imatge extreta dels Bombers de Valladolid)

PerMariàngels

Què és important saber d’una assegurança de salut?

Quan ens plantegem contractar una assegurança de salut, o canviar la que tenim, hem de tenir en compte diferents aspectes.

  1. Per quin motiu la vols contractar? En funció de les raons, et recomanaré que et decantis per un tipus d’assegurança o per un altre. Per exemple, si vols tenir la seguretat que en cas d’una malaltia greu, et puguin tractar a un centre de referència privat, t’hauries de decantar per una assegurança de serveis integrals. Si per el contrari, vols la pòlissa per poder anar a l’especialista que vulguis, sense haver de passar pel metge de capçalera, i en cas de malaltia greu creus que el millor servei te’l donaran a la seguretat social, aleshores el teu producte ideal seria un de serveis ambulatoris.
  2. Quina edat tens? No és el mateix contractar una assegurança de salut als 20 anys, que als 40 o als 60. A banda de que la prima serà diferent, hi ha companyies que restringeixen les noves incorporacions en funció de l’edat, ja sigui perquè són massa petits o al contrari, massa grans.
  3. Quin és el teu estat de salut? Has patit alguna malaltia o bé t’han intervingut quirúrgicament? Si la resposta és afirmativa, sàpigues que aquestes dolències són les anomenades pre-existències i seran sempre una exclusió. Hauràs de valorar si et surt a compte donar-te d’alta o no.
  4. Quina és la teva situació laboral? Treballes per compte d’altre, o per contra, treballes per compte propi? Algunes companyies fan ofertes especials per a treballadors autònoms o de determinades professions que val la pena aprofitar.
  5. Quin % dels teus ingressos vols destinar a la teva assegurança mèdica? Com en qualsevol producte, el preu va estretament lligat a la qualitat. El mercat està ple d’assegurances de salut barates, amb cobertures mínimes. Però també n’hi ha de cares, que tenen mancances importants. Per aquest motiu, és molt important comparar bé tots els productes, posant especial èmfasi en prestacions claus en salut, com ara els mitjans de diagnosi coberts, l’ús de noves tecnologies, les pròtesis o bé els mitjans que es cobreixen per tractar el càncer, entre d’altres.

I per acabar, un tema que no és balder: quina diferència hi ha entre una companyia d’assegurances de salut i una mútua de salut? En el primer cas, els propietaris de l’empresa són accionistes que esperen rebre una rendibilitat de la seva inversió. En el segon, les mútues són entitats socials sense afany de lucre, en les que els propietaris són els propis assegurats. Mentre que en el cas de les companyies, els beneficis generats serveixen per retribuir el capital aportat pels accionistes, en el cas de les mútues, els beneficis generats es retornen als mutualistes, en forma de millors cobertures i serveis addicionals pels assegurats.

PerMariàngels

Les exclusions, més importants (gairebé) que les cobertures

Les exclusions en un contracte d’assegurança són aquelles clàusules o condicions en els que la companyia asseguradora descriu tot allò que no està cobert. Són clàusules per tant, que limiten el risc que s’està assegurant.

La llei diu que aquestes clàusules s’han d’incloure al condicionat general de la pòlissa de manera destacada.

Per la companyia, les exclusions són la millor solució per delimitar el risc que estan assumint, i per això, normalment les descriuen amb gran detall, a semblança del què fan amb les cobertures.

Des del punt de vista del client, les exclusions poden marcar diferències importants entre varies alternatives. En contractes d’assegurança de productes de gran consum, com ara els d’automòbils o els de la llar, les exclusions seran molt semblants entre les diferents companyies. Ara bé, en assegurances de salut, per exemple, poden haver-hi diferències significatives en exclusions entre varies companyies asseguradores. En el camp de les assegurances d’empresa, especialment les assegurances de Responsabilitat Civil, també cal tenir molt clares les exclusions de la cobertura, ja que en ocasions i depenent de l’activitat assegurada, poden ser decisives a l’hora contractar una assegurança o una altra.

Per donar més transparència i garanties als assegurats, el 01/09/2017 va entrar en vigor el reglament europeu que estableix, entre d’altres coses, el model de document estàndard d’informació prèvia relatiu a les assegurances de no vida. Aquest model, les companyies l’han d’entregar als seus clients abans de contractar una assegurança. Normalment s’entrega juntament amb el projecte o pressupost (foto adjunta).

El cert és que encara no s’ha transposat la directiva (esperem que sigui una realitat aquest 2019), i per tant, el document no és obligatori. Tot i això, moltes companyies ja l’estan fent servir. Aquest document inclou la informació bàsica del contracte, enumera les cobertures i exclusions de manera clara i fàcil, detalla el risc assegurat de forma destacada, així com també els drets i les obligacions de l’assegurat. Des del meu punt de vista, és un pas endavant de cara a dotar de més transparència i informació a l’assegurat.

Per acabar, el meu consell és clar: repasseu sempre la nota informativa prèvia i/o el condicionat general de la pòlissa, i davant de qualsevol dubte, pregunteu sempre al vostre mediador.

PerMariàngels

Si tens un negoci, assegura’l

Tan si tens un petit comerç, una gran empresa o un despatx (fins i tot si el teu negoci és a la xarxa), els riscos als quals estas exposat per la teva activitat són molts.

N’hi haurà que no seran assegurables i que formen part intrínseca de tot negoci, però n’hi ha molts d’altres que si que poden tenir cobertura amb una pòlissa d’assegurances. Amb una assegurança el que fas és externalitzar aquests riscos per evitar suportar l’elevat cost que poden representar per a l’empresa.

Els riscos de qualsevol negoci que són més habituals d’assegurar es poden classificar de 3 maneres: riscos propis del local on desenvolupes l’activitat, riscos relatius a l’explotació del negoci i riscos personals del titular.

Dins l’apartat dels riscos propis del local, entenem els riscos d’incendi, danys per aigua, robatori, danys elèctrics, trencaments, pèrdues de benefici, responsabilitat civil de l’immoble… Aquests riscos (i molts d’altres complementaris) s’asseguren normalment a través d’assegurances multirisc, ja sigui de comerç, despatxos o pimes. És molt important revisar que les dades del negoci són correctes, i que els capitals assegurats cobreixen el cost de reconstrucció de l’edifici (si parlem del continent) o la reposició del mobiliari, equipaments informàtics o les existències (en referència al contingut).

Quan parlem de riscos relatius a l’explotació del negoci, ens referim principalment a danys que puguem causar a tercers amb la nostra feina, és a dir, de la responsabilitat civil derivada de la nostra activitat (tot i que també hi entrarien els riscos d’impagament, per exemple). Hi ha activitats en les que aquesta responsabilitat pot ser molt gran, i per tant, necessiten d’una pòlissa de responsabilitat civil molt àmplia. Hi ha també determinades professions que sense aquesta assegurança no es poden realitzar, com ara els metges. També s’ha de valorar si en la nostra activitat subcontractem d’altres professionals, o si manipulem aliments, entre d’altres aspectes. En aquest tipus d’assegurança, el que és més important és identificar molt bé l’activitat que desenvolupem al mateix contracte, i valorar quina suma assegurada hem de tenir contractada en funció del negoci.

I per acabar, el més important que cal assegurar és la pròpia persona titular del negoci, perquè si aquesta persona cau malalta o pateix un accident, i durant unes setmanes no pot pujar la persiana del seu establiment, com podrà afrontar les despeses fixes que comporta la seva activitat? Per solucionar aquest fet, existeixen les assegurances de baixa o de ILT, que complementen la prestació que es rep de la seguretat social (que va en funció de la base de cotització de cadascú). En aquest cas, cal calcular la indemnització que es rebria per part de la Seguretat Social en situació de baixa, i determinar quin complement ens fa falta contractar per poder cobrir les despeses fixes del negoci (lloguer del local, llum, telèfon, seguretat, quotes de préstecs o crèdits…)

Si vols ampliar aquesta informació, o vols que et faci arribar un pressupost personalitzat, només cal que es posis en contacte amb mi i posem fil a l’agulla!

PerMariàngels

Cobrar quan s’està de baixa

Quan una persona ha d’estar de baixa una temporada, ja sigui a causa d’una malaltia o a causa d’un accident, els seus ingressos solen disminuir, mentre que les despeses solen ser les mateixes o fins i tot més altes, ja que en moltes ocasions cal adaptar l’entorn personal a la nova situació.

En el cas dels treballadors per compte d’altre, la disminució d’ingressos, tot i que és important, no sol ser tan acusada com en el cas de la majoria dels treballadors autònoms que cotitzen per la base mínima. I tot i que a finals del 2018 es van aprobar millores en les indemnitzacions que cobren aquests treballadors quan estan de baixa per malaltia o accident, aquesta continua essent una indemnització insuficient per mantenir el nivell de renda.

El principal motiu és que més del 75% de treballadors autònoms cotitzen per la base mínima de cotització, que al 2019 és de 944,40€. Això vol dir que a partir del segon mes que estan de baixa cobren el 75% de la base, és a dir, 708,30€.

Amb aquests poc més de 700€ al mes, n’hi ha prou per poder fer front a les despeses fixes d’un negoci? A grans xifres, es pot estimar que al voltant d’un 40% de la facturació d’un negoci correspon a les despeses. Per tant, un negoci que factura 3.000€ al mes, soporta uns 1.200€ mensuals de despeses. Si el propietari cotitza per la base mínima, en cas de baixa només podria cobrir l’equivalent al 60% d’aquestes despeses. Del tot insostenible si per mala sort, la baixa és llarga.

Ara bé, si aquesta mateixa persona ha estat previsora i ha contractat una assegurança de ILT (o renda, o baixa que és com també s’anomenen aquestes assegurances), cobrarà una indemnització diària per cada dia que no pot anar a treballar, de manera que podrà afrontar les despeses del negoci i potser fins i tot, contractar una persona que el substitueixi mentre dura la baixa.

En el cas d’un treballador per compte d’altre, aquesta indemnització addicional li pot servir per pagar l’increment dels costos de desplaçament, si per exemple no pot conduir mentre està de baixa, per contractar una persona que l’ajudi en les tasques domèstiques, per adquirir un llit mèdic per passar millor la convalescència o qualsevol altra millora o despesa extraordinària que li sobrevingui.

Les companyies calculen el preu d’aquestes assegurances en funció de la professió de la persona assegurada, l’edat, l’import diari que vol arribar a cobrar i el tipus d’indemnització que es pacta (si és baremada o no, si té franquícia o no…). I com a qualsevol assegurança de vida, és imprescindible passar un qüestionari de salut previ.

Per molt menys del què t’imagines pots gaudir dels avantatges d’aquest producte. Si ets empresari, és una despesa deduïble de l’IS, i si ets autònom i cotitzes en estimació directa, també és desgravable.

T’interessa aquest tema? Vols que et faci arribar una oferta personalitzada? Truca’m o envia’m un mail amb les teves dades i et preparo un estudi amb les diferents alternatives que tinc!

PerMariàngels

Llars intel·ligents

Cada vegada és més habitual que les llars disposin d’aparells connectats al mòbil, que permeten controlar des de la calefacció fins a la porta d’accés a l’habitatge o la seguretat.

Des d’endolls intel·ligents per controlar quan s’encén o s’apaga qualsevol dispositiu elèctric (que val poc més de 20€), fins a una nevera intel·ligent que sap què hi ha a la nevera i que permet fer la compra del què falta des d’una aplicació mòbil (a partir de 5.000€), passant per una bombeta intel·ligent, que emmagatzema energia o un pany intel·ligent, que es pot obrir o tancar amb el mòbil, i ens permet saber qui i quan ha entrat o sortit de casa.

Tots aquests aparells domòtics són cada vegada més habituals a les nostres llars. Ens permeten controlar la despesa elèctrica, millorar la seguretat de la llar i fer-nos la vida més còmoda. Però, a nivell assegurador, com ens pot ajudar tota aquesta tecnologia?

Les companyies asseguradores no han passat per alt la irrupció de la internet de les coses. Tot al contrari. Estan fent servir aquesta intel·ligència artificial i l’anàlisi de les dades que aporten aquests dispositius, per dissenyar productes totalment adaptats a les necessitats dels clients. Per posar un exemple, si saben quants dies l’habitatge està desocupat per vacances, poden adaptar les garanties i els capitals a aquests períodes de temps.

Per altra banda, el fet de tenir un control en temps real del què passa a casa (amb càmeres de seguretat, per exemple), pot ajudar a que en cas de sinistre, es pugui donar una resposta immediata per part dels serveis d’assistència de les companyies, i aminorar, per tant, les conseqüències del sinistre.

Algunes companyies ja han començat a introduir també els vídeo peritatges, de manera que la gestió i la tramitació dels sinistres cada vegada serà més àgil i còmoda.

Si les companyies tenen molta més informació sobre els habitatges, podran ser més precises a l’hora de cotitzar els riscos, i oferir unes cobertures encara més personalitzades, per millorar sobretot en la prevenció i la detecció de sinistres, que faran baixar la freqüència de la sinistralitat a la llar. Tot això hauria de revertir en un ajust de les primes actuals. Veurem com evoluciona. Temps al temps.

I per acabar, una reflexió final… Amb l’ànim de millorar la connectivitat, augmentar el nostre benestar, controlar les despeses de la llar, estar més segurs dins de casa… estem cedint les nostres dades a empreses que cada vegada tenen més informació sobre els nostres hàbits de consum, salut, seguretat… Hem de ser molt curosos a l’hora de cedir aquesta informació, i assegurar-nos que aquestes empreses fan un tractament correcte de les nostres dades. En aquest aspecte, les companyies asseguradores hauran de fer un esforç addicional per oferir el màxim de seguretat i confiança als clients.

PerMariàngels

Estalviar amb constància

El principal secret de l’estalvi és la constància. Així de clar… Ni la promesa de tipus d’interès futurs increïbles, ni el disseny de productes que semblen la fórmula de la coca-cola… Res, la constància i el temps. Quan abans comencis a estalviar, i ho facis de manera constant en el temps, abans acabaras disposant d’un bon pessic de diners per utilitzar-los per allò que et vas proposar en un inici.

A l’hora d’estalviar, el més important és saber quin és l’objectiu de l’estalvi, quin és el propòsit que tens d’estalviar. Perquè no és el mateix haver d’estalviar per les vacances de l’any que ve, que estalviar per tenir un complement de cara a la jubilació. Si vols estalviar per les vacances, necessitaràs fer-ho amb un producte que et permeti disposar dels diners en un temps prudencial de temps (això se’n diu liquiditat), i que a poder ser, no et facin pagar per fer-ho (penalitzacions, en termes financers). Si el que vols, és anar fent un coixí perquè quan et jubilis tinguis un complement a la pensió de la seguretat social, necesitaras un producte que quan arribi el moment, et permeti recuperar tots els teus diners, i si pot ser, t’ajudi a estalviar impostos.

Al mercat, hi ha un munt d’aquests productes, tants que moltes vegades no sabem què ens convé i acabem contractant el que ens ofereix l’assessor del nostre banc. I els productes bancaris no són els únics que ens ofereixen la possibilitat d’estalviar… Les companyies asseguradores disposen de productes d’estalvi garantits, sense complicacions, el la que el capital invertit es garanteix a la data de venciment i amb possibilitat de poder fer rescats parcials o totals sense penalitzacions… I si parlem d’estalviar a llarg termini, molt millor fer-ho amb un pla de pensions garantit que no pas amb un que no ho sigui. Tindràs els mateixos avantatges fiscals que amb els que et pugui oferir el banc, però amb l’avantatge de que la inversió que fas està garantida sempre.

En resum, fixa’t el teu objectiu d’estalvi, i comença a estalviar de mica en mica el més aviat possible, amb un producte que s’adapti a les teves necessitats (no al revés), i sobretot, amb el consell d’un expert en la matèria.

PerMariàngels

Fent comunitat

Una comunitat de veïns està formada per una gran diversitat de persones, de maneres de pensar, de usos… Molts dels problemes que s’en deriven solen repetir-se en la gran majoria de comunitats, i poden afectar en diferent mesura el dia a dia de la comunitat.

D’entre els molts problemes que podriem llistar, en destaco principalment quatre:

1. La morositat. Malauradament avui en dia és el principal problema de les comunitats de veïns.

2. El manteniment. Cal tenir establert un programa de manteniment de les instal·lacions, com ara l’ascensor o la piscina. S’aconsella contractar un servei de manteniment amb una empresa especialitzada. Ajudarà a evitar problemes posteriors i evitar derrames als veïns.

3. La seguretat. Actes vandàlics, robatoris, intents de robatori… suposen despeses extres, a part de disgustos pels propietaris. Comptar amb un sistema de video-vigilància o millorar les mesures de seguretat existents poden ajudar a reduir aquest problema.

4. Averies urgents. Tot i tenir un pla de manteniment establert, a vegades poden sorgir urgències: baixants rebentats, embussaments, fuites d’aigua, vidres trencats, filtracions, problemes amb l’ascensor…

La llista podria ser més llarga, i afegir-hi els problemes de soroll entre veïns, consultes jurídiques…

Una bona manera de resoldre part d’aquests problemes és contractar una bona assegurança per la comunitat. Avui en dia, les companyies, a part d’incloure les garanties bàsiques d’incendi, danys per robatori o actes vandàlics, danys per aigua o l’assistència a la comunitat, inclouen altres cobertures opcionals com ara per exemple: la ruïna total de l’edifici, el desembussament sense danys, l’impagament de quotes comunitàries, el servei de defensa jurídica per la Junta de la Comunitat o fins i tot el servei de la inspecció tècnica d’edificis.

Amb un bon assessorament es pot confeccionar una pòlissa a mida de les necessitats de cada comunitat i evitar els principals problemes que poden sorgir.

PerMariàngels

Quin és el cost d’una baixa laboral temporal?

Quan una petita empresa pateix la baixa laboral d’un treballador, l’empresari ha d’afrontar unes despeses addicionals que poden posar en risc, fins i tot, la viabilitat econòmica de l’empresa. Amb un cas pràctic ens podem fer una millor idea de quines xifres parlem:

Suposem el cas d’un treballador que cobra 1.000€/mes i que treballa sota l’ampara d’un conveni laboral que garanteix el 100% del sou durant la baixa per incapacitat temporal des del primer dia. Aquest treballador pateix un greu accident fora de l’horari laboral. Es preveu que la durada de la baixa serà de 18 mesos.

Qui paga què en una baixa laboral d’un treballador?

Els primers 15 dies de sou van a càrrec de l’empresa, del 16è al 20è dia, el 40% del sou el paga l’empresa i el 60% la seguretat social, i a partir del dia 21 i fins al final de la baixa, l’empresa paga el 25% del sou (la seguretat social el 75% restant).

Amb aquestes dades, i tornant al treballador d’abans, el cost per l’empresari seria (pel total dels 18 mesos) de 4.248€: 642€ del primer mes, i 250€ mensuals fins al final de la baixa. A aquest import, s’hi ha d’afegir el cost de substituir a l’empleat de baixa i la cotització a la seguretat social de la persona que està de baixa (que sol representar entre un 31 i un 35% del salari brut mensual). I tot i que es bonifica la seguretat social del treballador contractat per fer la substitució, se l’hi ha de pagar el sou i donar-li la formació corresponent.

Hi ha alguna manera de poder assegurar aquestes despeses?

Doncs si! El mercat assegurador ofereix alguns productes per poder assegurar la baixa dels empleats de l’empresa. Són els productes anomenats de baixa per ILT o per Incapacitat Laboral Temporal, que contracten les empreses, assegurant als treballadors que decideixin. Es poden assegurar en diferents modalitats: en forma de renda normal (x€/dia de baixa), en forma de renda baremada (x€ en funció del tipus de malaltia o accidents) i amb diferents tipus de franquícia.

Quins avantatges té per l’empresari el fet de contractar una pòlissa de ILT?

  1. Convertir el cost variable de la baixa d’un treballador en un cost fix (el de la prima de l’assegurança)
  2. S’inclou tan la baixa laboral per malaltia comuna o professional com la d’accident laboral o no laboral
  3. Si es contracta la renda baremada, la indemnització es rep en el moment de diagnosticar-se la malaltia o patir l’accident, independentment dels dies que s’estigui de baixa
  4. En cas de baixa per malaltia professional o accident laboral, l’excedent és del 100% de la indemnització, ja que en aquest cas, la mútua laboral o la seguretat social se’n fan càrrec al 100%
  5. Les primes pagades són deduibles fiscalment
  6. Les indemnitzacions no ténen repercusió a la base imposable de l’empresa

Un cas pràctic

Suposem que l’empresari del treballador del principi, va contractar una assegurança de ILT de renda baremada de 20€/dia sense franquícia. Quina indemnització rebria l’empresari?

20€/dia * 547 dies = 10.940€

I quin cost pot tenir per l’empresari, aquesta assegurança?

El preu varia en funció de l’activitat que realitzi el treballador, l’edat que tingui, el tipus d’indemnització i l’import i l’existència o no de franquícies. En tot cas però, suposant un treballador de 40 anys, amb una feina altament qualificada de torner-fresador, i una indemnització sense franquícia de 20€ al dia, baremada, durant un màxim de 547 dies (18 mesos) el cost per l’empresa seria de 32€/mes.

 

 

 

PerMariàngels

Quins cotxes són els més assegurats?

El sector assegurador ofereix una quantitat molt gran de dades estadístiques, les quals serveixen a les mateixes companyies per prendre decisions sobre les primes (el preu de les assegurances), la sinistralitat o la composició de la seva cartera de clients.

En aquest sentit, UNESPA, que és la patronal del sector assegurador, periòdicament realitza informes sobre aquestes dades estadístiques. Recentment, ha publicat l’informe “Y tu, ¿qué conduces?”, on analitza les marques i els models dels vehicles assegurats, i extreu conclusions sobre els conductors, i les seves preferències segons l’edat, el sexe o el territori.

La primera conclusió de l’informe és que la marca de cotxe més assegurada tant per homes com per dones és RENAULT, seguida de CITROEN i SEAT.

El model de cotxe que condueixen més homes és el RENAULT MÉGANE, seguit pel SEAT IBIZA i el VOLKSWAGEN GOLF. En el cas de les dones, el més conduït és el SEAT IBIZA, seguit del RENAULT MÉGANE i del RENAULT CLIO.

Ara bé, quina és la marca de cotxe preferida per les dones (és a dir, la marca que asseguren més dones sobre el total)? Doncs MINI, seguida de DAEWOO i CHEVROLET-GM. Pel contrari, la marca més assegurada pels homes és MERCEDES, seguida de BMW i MITSUBISHI.

Per models, el més “femení” és el NISSAN MICRA, seguit del TOYOTA YARIS i el VOLKSWAGEN POLO, mentre que en el primer lloc dels cotxes “masculins” hi trobem el RENAULT LAGUNA, seguit del FORD MONDEO i del VOLKSWAGEN PASSAT. Una dada curiosa, el model més neutre (l’últim de la llista tant per homes com per dones) és el OPEL CORSA.

Per territoris, les marques més assegurades a Catalunya són SEAT en primer lloc, seguida de CITROËN, RENAULT, VOLKSWAGEN i PEUGEOT.