Títol autònoms

PerMariàngels

Conceptes clau en les assegurances d’incapacitat temporal (ILT)

Les assegurances de baixa per malaltia o accident (ILT) estan especialment dirigides als treballadors autònoms, tot i que les pot contractar qualsevol persona treballadora.

Es poden contractar per assegurar la baixa per malaltia, per accident o per qualsevol causa.

Les pot contractar el propi treballador (autònom o no), o bé l’empresa, assegurant als treballadors que decideixi.

Bàsicament hi ha dues modalitats de contractació:

  1. Renda clàssica, en la que la companyia indemnitza una quantitat diària per cada dia que l’assegurat estigui de baixa
  2. Renda baremada, en la que la companyia indemnitza una quantitat determinada en funció de la malaltia o accident que pateixi (independentment dels dies que estigui de baixa i pactada en el barem del producte)

A part d’aquestes dues modalitats, hi ha companyies que han dissenyat productes combinant les dues opcions.

Un concepte clau en aquest tipus de producte és el de la franquícia, que són aquells primers dies de la malaltia que no donen dret a indemnització. La franquícia habitual en aquest tipus de producte sol ser de 7 dies, però es poden pactar menys dies o més, en funció de les necessitats de cadascú.

Cal tenir en compte també que per contractar aquest tipus d’assegurança s’ha de complimentar un qüestionari de salut, motiu pel qual s’han de tenir en compte, abans de contractar, les possibles pre-existències (malalties o dolències prèvies a la contractació).

Un altre aspecte important que cal valorar és l’existència o no de carències, és a dir, el període de temps en el qual les cobertures de la pòlissa estan en suspens.

I per acabar, és del tot necessari saber la durada de la prestació. En el cas de la opció baremada, aquesta vindrà condicionada pel barem (en funció de cada malaltia o dolència, la companyia indica quants de dies es cobren, independentment dels dies que s’estigui de baixa). Però en el cas de la modalitat clàssica, normalment es pot escollir si la durada és de 6 mesos, un any o 18 mesos.

Per tant, quan comparem diferents opcions, cal tenir molt clars aquests conceptes per poder escollir el producte que millor s’adapti a les nostres necessitats.

PerMariàngels

Realment necessito una assegurança de vida?

 

Segur que t’has fet aquesta pregunta com a mínim una vegada. I és que vinculem necessariament l’assegurança de vida amb un préstec personal o hipotecari. Doncs bé, hi ha més raons (tan o més importants) que t’expliquen la conveniència de contractar una assegurança de vida. Per posar alguns exemples:

Si a la teva unitat familiar, els ingressos depenen únicament (o en major part) d’un únic membre, és  molt important protegir-los correctament. Pensa què passaria si per causa d’un accident o d’una malaltia, aquesta persona no pugués continuar treballant. Es podria mantenir el ritme actual de vida amb un subsidi?

Si per altra banda, ets autònom, amb més raó has de tenir una bona assegurança de vida, com a mínim que asseguri la invalidesa absoluta i permanent, perquè si per qualsevol causa, no pots continuar treballar, com et guanyaras la vida?

Potser ets dels que pensa, i amb tot el meu respecte, que si et mors, els que es quedin ja s’espavilaran. Doncs bé, una assegurança de vida no només cobreix els riscos de defunció. Es pot assegurar també la cobertura d’invalidesa absoluta, i avui en dia, moltes companyies inclouen cobertures addicionals, com ara l’anticip de capital en cas de malaltia greu (càncer, cardiopaties severes, malalties degeneratives, transplantaments…), l’accés a una segona opinió mèdica, etc… El propi assegurat pot cobrar les prestancions d’una assegurança de vida i fer-les servir per adaptar-se a les noves circumstàncies.

Però quan realment és imprescindible contractar una assegurança de vida és en el cas de que siguis titular d’un préstec personal o d’una hipoteca. Només cal pensar, per un moment, què passaria si no puguessis tornar a treballar… Com es pagaria la hipoteca o el préstec del cotxe? És molt més fàcil i econòmic liquidar un préstec amb el capital assegurat, que no pas negociar amb el banc el deute pendent. T’ho asseguro.

Com deia un bon amic, l’assegurança de vida és la única que fas pensant en els qui més estimes.

Després de tots aquests arguments, encara penses que no necessites una assegurança de vida? Si et sents responsable dels teus, si penses en el seu futur, si vols viure tranquil/l·la et convé contractar una bona assegurança de vida. Pels teus i per tu.

I no t’equivoquis… En cas d’hipoteca, el banc no pot obligar-te a contractar el seu producte. Pots triar i escollir el que més et convingui (per preu, per garanties…).

A MCP t’assessorem perquè escullis l’assegurança de vida que millor s’adapta a les teves necessitats. Productes amb àmplies cobertures i a preus molt competitius.

 

PerMariàngels

Si ets autònom, et convé tenir una assegurança de subsidi

Si ets autònom, has calculat mai quant cobraries, si estiguessis de baixa? Si cotitzes pel mínim (el 90% dels autònoms ho fa), el primer mes que estiguessis de baixa cobraries uns 520 euros. Si hi descomptes la quota dels autònoms, et quedaria per uns 258 euros nets al mes. A partir del segon mes, cobraries una mica més, uns 660 euros, que representen uns 400 euros nets mensuals. Amb 400 euros nets al mes, pots continuar pagant les despeses fixes del teu negoci (lloguer, telèfon, sous…)?

Contractant una pòlissa de subsidi, mentre estiguis de baixa, cobraràs. I per molt menys del què t’imagines. Per exemple:  pagant 1 euro al dia, pots arribar a cobrar-ne 30 per cada dia de baixa, des del primer dia, sense franquícies, i amb una indemnització única que es cobra de cop. Sense sorpreses.

Si vols més informació, no dubtis a posar-te en contacte amb MCP Corredora d’Assegurances i te n’informarem sense cap compromís!

 

 

 

PerMariàngels

Les assegurances de subsidi tenen avantatges fiscals

Saps que si ets treballador autònom en estimació directa (no per mòduls), pots deduir-te el cost de l’assegurança de subsidi de la teva declaració de l’IRPF, fins a un límit de 500 euros per any?

I si ets empresari, també: la despesa d’aquest tipus d’assegurança es considera també despesa deduïble i a més a més, no és salari en espècie pel treballador que està assegurat, fins al límit dels 500 euros per persona i any. És per tant, una molt bona manera d’incrementar el sou dels treballadors, sense incrementar la despesa en la nòmina ni les retencions.

Assegura’t uns ingressos encara que estiguis de baixa, contractant una assegurança de subsidi, i no posis en risc l’equilibri econòmic de la teva família o empresa! A MCP t’assessorem i t’aconsellem quina és la pòlissa que millor s’adapta a les teves necessitats. Truca’ns i te n’informarem!!

 

PerMariàngels

Les assegurances de subsidi

Complementen les prestacions ofertes per la Seguretat Social, sobretot en el cas de treballadors sotmesos al Règim Especial de Treballadors Autònoms.

Les assegurances de subsidi, amb indemnització en forma de renta, cobreixen prioritàriament la situació de baixa en casos d’incapacitat laboral temporal (ILT), tan en el cas de malaltia com en el d’accident.

Actualment hi ha diferents modalitats de producte, que serveixen per compensar la disminució d’ingressos i l’increment de despeses ocasionats durant la baixa de l’empresari o autònom: el producte de renta clàssic i el de renta baremada. La principal diferència entre ambdós productes rau en que en el de renta clàssica, la companyia indemnitza en funció dels dies que duri la baixa, mentre que en el de renta baremada cada patologia té assignat un nombre de dies d’indemnització, de manera que l’assegurat ja sap, en el moment de sobrevenir la baixa, quin import cobrarà de la companyia, independentment dels dies que duri la malaltia o hospitalització.

Aquestes assegurances són la millor alternativa per compensar i complementar la prestació rebuda per part de la seguretat social, i a més a més, tenen importants avantatges fiscals: per a empresaris individuals i treballadors autònoms la prima pagada anualment per aquest concepte, es considera despesa deduïble de la seva activitat econòmica fins a un màxim de 500 euros per persona (art. 43.2 de la Llei de l’IRPF). En el cas de les empreses, la prima de l’assegurança de subsidi també es considera despesa deduïble, i no es considerarà salari en espècie per al treballador, fins al límit de 500 eur per persona, les quotes pagades a Entitats Asseguradores per malaltia del treballador.

Tot i que és un producte destinat principalment a treballadors autònoms i professionals lliberals, també pot ser interessant per empreses que vulguin ampliar el sou variable dels seus directius o treballadors qualificats.